Primer de tot em presento, sóc Guillem Catà, el mestre major de les obres de la Sèquia. Sens dubte l’obra més important i dificultosa de la meva carrera com arquitecte. Si d’un tram, me’n sento especialment orgullós, és el pas de la Sèquia per Sallent. D’una banda vam haver de construir gran quantitat d’aqüeductes donada la presència de nombroses rieres i torrents. De l’altra, la construcció de la Sèquia va ser molt dificultosa en aquest municipi perquè el bisbe Galceran Sacosta no ens donava permís de pas per les seves terres fins que es resolgué amb l’arribada de la misteriosa llum que va arribar de Montserrat fins a l’església del Carme.
M’agrada veure com centenars d’anys després encara es mantenen en peu aquests elements arquitectònics i s’expliquen les dificultats que vàrem tenir en la seva construcció. Segurament hi haurà gent que no ho sap tot això, però qui segur que ja n’està al corrent són els alumnes de sisè de l’escola Torres Amat. Durant la passada primavera van fer una excursió matinal per aprendre i conèixer tots aquests esdeveniments tot recorrent gran part dels aqüeductes que es troben dins el municipi. “I quin millor lloc per esmorzar que a l’aqüeducte de Conangle!”, que amb els seus 103 metres és el més llarg de la Sèquia i dóna pas a l’entrada del municipi.
Tampoc se’ls va escapar visitar la mina de Rocaus, una de les més llargues fetes a l’època, actualment en desús donat un canvi de traçat que es va haver de fer de la Sèquia.
Tan sols espero que, per molts anys això segueixi sent així! És el millor homenatge que es pot fer a tots aquells que vam treballar durament en la construcció d’aquest canal medieval.
transequiaescoles 